• Visites guiades gratuïtes, tots els dimecres de juliol a les 19 hores.

Ëdouard-Léon Scott de Martinville, un impressor francés, es va topar un dia amb un llibre d’anatomia humana. Se li va ocórrer que potser podria fixar els sons d’una forma anàloga a com fa la fotografia amb les imatges. Va inventar un mecanisme basat en l’oïda humana i va patentar en 1857 el fonautógrafo, que capturava les ones sonores com a marques visuals en paper o vidre, encara que mancava de la capacitat de reproducció del so. La nana “Au clair de la lune”, gravada el 9 d’abril de 1860, es converteix en el primer registre d’enregistrament sonor de la humanitat. No va ser fins a l’any 2008 que es va aconseguir reproduir amb tècniques avançades.

Sono·Art part del present, d’aquesta era digital, de continguts en línia, del núvol, de la gran varietat d’eines digitals. En un viatge temporal cap al passat, aconseguirem l’època analògica amb els discos de vinil, que apareixen en el 1925, els formats populars dels anys 60, com les postals que també eren discos flexibles. Perquè darrere d’aquestes màquines i d’aquests suports hi ha històries humanes, expressions de societats i una interacció constant amb l’àudio-art.

Mitjançant experiments sonors que van nàixer a principis del segle XX, artistes com Luigi Russolo i els futuristes van ser pioners en l’exploració del soroll i dels sons industrials en les seues composicions.

Desenvolupada per Fritz Pfleumer en la dècada de 1920, la cinta magnètica va permetre major precisió, fidelitat i versatilitat en la captura i reproducció d’àudio. Aquesta tecnologia va establir les bases per a importants avanços en la producció musical, la radiodifusió i la preservació d’arxius.

A aquesta època electrificada li precedeix l’era daurada dels grans inventors.

Emile Berliner va crear en 1887 el gramòfon amb un suport circular pla, el disc de pissarra, amb sistema de diafragma i agulla amb trompeta a manera d’altaveu, heretats del fonògraf.

Thomas Edison va presentar el fonògraf en 1877. Aquest fet va marcar una fita significativa en permetre per primera vegada l’enregistrament i reproducció de so en un cilindre de cera giratori. Fins llavors, l’única manera d’escoltar música que no fora en viu era la d’usar caixes de música que van anar evolucionant a partir dels “carillons à musique”, instruments musicals amb campanes del segle XVIII. Aqueixes caixes de música marquen el final del nostre viatge temporal que es va iniciar en una impremta.

Gilles Martin. Comissari de l’exposició.

Responsable del laboratori Sono·lab de Las Naves.

Fons:

Col·lecció privada de reproductors sonors antics de Carlos Javier Ramos Darías i Domingo Fragiel Tremps.

Arxiu del Laboratori de Creacions Intermèdia LCI, (Universitat Politècnica de València). Cortesia de Miguel Molina-Alarcón.

“SUPER-SONIC: Col·lecció Francisco López de Música Experimental i Àudio-Art”. Assessor: Rubén García.

Col·leccions privades de Fernando Brunet, Carlos Miragall, Marcos Obergozo, Carol Roda, Jorge Roda, Ximo Rojo.