Un estudi europeu del projecte WellBased que lidera València constata la vinculació de pobresa energètica i problemes de salut
Fins a cinc països – Hongria, Letònia, Turquia, el Regne Unit i Espanya- han participat en este estudi que ha realitzat una enquesta a 356 llars en situació de vulnerabilitat energètica.
Entre les conclusions d’esta investigació destaca que el 65% de les persones enquestades pateixen problemes en la seua salut mental i el 30% afeccions pulmonars.
Un estudi europeu, dut a terme entre octubre de 2022 i abril de 2023, en el marc del projecte WellBased, liderat per València i coordinat per Las Naves, ha posat de manifest l’estreta vinculació de la pobresa energètica amb els problemes de salut. Este treball ha estat realitzat per instituts europeus d’investigació sanitària, com la Universitat de Leeds, l’Erasmus University Medical Center o l’institut valencià INCLIVA, a més de per persones expertes en energia de totes les ciutats participants en el projecte.
L’estudi ha sigut executat en cinc de les sis ciutats pilot de WellBased: Edirne (Turquia), Obuda Budapest (Hongria), Leeds (Regne Unit), Jelgava (Letònia) i València, on les persones enquestades -membres d’un total de 356 llars- participen directament en el projecte WellBased.
De les respostes obtingudes, es desprén la coincidència entre pobresa energètica i problemes de salut, amb dades destacables com que el 65% de les 356 llars enquestats van declarar una mala salut mental i el 30% una afecció pulmonar. Durant l’hivern moltes llars es van quedar regularment sense necessitats bàsiques diàries, com calefacció o il·luminació, i el 29% fins i tot va evitar l’atenció sanitària a causa dels seus costos.
Necessitat de polítiques contra la pobresa energètica
Segons este estudi, les situacions de pobresa energètica s’estenen durant tot l’any, a conseqüència de les onades de calor, les inundacions, a més de les baixes temperatures hivernals. Esta dada és especialment preocupant, ja que els cinc països inclosos en l’estudi van introduir mesures d’emergència per a les persones en situació de major vulnerabilitat, com a tarifes regulades i vals energètics o subvencions per a la rehabilitació energètica dels habitatges.
“Les subvencions no van ser suficients o no van arribar a les persones adequades. Les persones que entrevistàrem es van sentir obligades a recórrer a diferents pràctiques per a fer front a l’hivern. Entre els nostres enquestats i enquestades, per exemple, el 13% va acudir a edificis públics i el 21% a casa d’un veí o amic per a calfar-se”, afirma la coautora de l’estudi, la professora Lucie Middlemiss, experta en pobresa energètica de la Universitat de Leeds. “Si els i les responsables polítics no obrin els ulls davant els desastrosos efectes de la pobresa energètica en la salut física i mental de les persones i prenen mesures contra ella, milions de vides europees es veuran negativament afectades i fins i tot en perill”, afirma la tècnica R+D+i de Las Naves, Elena Rocher, coordinadora de l’estudi.
És per això, que la conclusió fonamental d’este estudi és la necessitat d’ampliar les polítiques i mesures de suport per a combatre esta pobresa, les quals evitarien seriosos problemes de salut als col·lectius que la pateixen.
La investigació assenyala que els problemes de salut poden ser símptomes reveladors de pobresa energètica, i viceversa, per això es necessita un model energètic que tinga en compte la salut. L’estudi recomana analitzar els problemes de salut com a mitjà per a identificar a aquelles persones amb necessitats energètiques addicionals. Per a això subratlla la utilitat de programes de suport per a abordar estes qüestions que se solapen, i la urgència que les polítiques públiques aborden les normes d’habitatge i l’eficiència energètica.
Extensió de la pobresa energètica
L’estudi ha constatat que lamentablement la pobresa energètica està geogràficament molt estesa. Contrastant les dades de la investigació amb les mesures d’emergència posades en marxa pels governs nacionals, els esforços a curt termini no proporcionen un alleujament adequat a les llars vulnerables. Més del 60% de les i els espanyols enquestats que vivien en situació de pobresa energètica a València no se sentien còmodes a casa malgrat tindre accés a tarifes elèctriques socials i vals d’energia. A Turquia, on la majoria de les persones enquestades pertanyen a la comunitat romaní de la ciutat d’Edirne, quasi el 100% patia fred i insalubritat en les seues llars i el 75,9% va declarar patir ansietat o depressió.
Algunes de les persones enquestades experimenten múltiples desavantatges socials: per exemple, pertànyer a una minoria ètnica o ser discapacitada o estar malalta, així com tindre baixos ingressos i un baix nivell educatiu. Estes característiques socials poden agreujar tant la pobresa energètica com la mala salut. Per tant, les estratègies sanitàries han d’abordar els determinants socials i mediambientals de la salut associats a la pobresa energètica.
Projecte WellBased a València
El projecte WellBased, del qual formen part 10 països europeus, té com a objectiu el disseny, la implementació i avaluació d’un programa urbà integral per a reduir a la nostra ciutat la pobresa energètica i els seus efectes en la salut i el benestar de les persones. A la nostra ciutat, com déiem, líder de la iniciativa, s’ha posat en marxa un pilot que sota el nom, Escola Ciutadana pel Dret a l’Energia, actua en els barris d’Algirós, Camins al Grau, Poblats Marítims, Benimaclet, Orriols, Torrefiel, Benicalap i Patraix.
En total, participen en València 260 habitatges i 354 persones. El pilot realitza mesuraments de paràmetres de salut, recollida de dades relacionades amb els consums i factures energètiques, i instal·lació de sensors de temperatura, humitat i CO₂ en les llars. També es duen a terme auditories energètiques dirigides a la millora de l’eficiència energètica, instal·lació de kits d’eficiència energètica en les llars, optimització de factures per a reduir els costos i intervencions comunitàries basades en el dret a l’energia.
La regidora d’Innovació de l’Ajuntament de València, Paula Llobet, remarca el compromís de la nostra ciutat amb la lluita contra la pobresa energètica “i amb el diàleg a nivell europeu sobre esta qüestió. Este és un problema global del qual podem eixir més reforçats si intercanviem la nostra experiència en les polítiques amb les d’altres països, amb un objectiu comú: reduir la desigualtat”.