Un documental celebra l’aniversari de l’exitosa iniciativa ciutadana Frena la Curva

• Frena la Curva va arribar a més de 22 països.
• Las Naves va ser un dels centres d’innovació que des del principi van impulsar aquesta iniciativa sota la coordinació del Laboratori d’Aragó Govern Obert (LAAAB).
• Enllaç al documental: https://youtu.be/ErumhHWvZhM

La iniciativa Frena la Curva, que va germinar sota la coordinació del Laboratori d’Aragó Govern Obert (LAAAB) i la participació de centres d’innovació i entitats de tot l’estat espanyol, com Las Naves (València), Medialab Prado (Madrid), Citilab (Cornellà), Impact Hub (Madrid i Saragossa) o ColaBoraBora (Bilbao) entre altres, publica un curtmetratge documental per a celebrar l’aniversari del confinament que vivim durant tres mesos entre març i juny de 2020.

En eixos primers dies de març de 2020, malgrat no conéixer la dimensió que anava a tindre la crisi del Covid-19, el LAAAB (Laboratori d’Aragó Govern Obert) va crear un dispositiu que canalitzara tota l’energia de solidaritat ciutadana que anava a nàixer. Ara celebren el primer aniversari de Frena la Curva amb un documental que repassa les grans fites d’aquesta reeixida iniciativa d’innovació oberta.

“Hem volgut recopilar les emocions viscudes en un xicotet documental que narra com va ser el procés de Frena La Curva, com es van anar desenvolupant les diferents iniciatives i l’impacte que va tindre. I tot això ho expliquem a través dels seus protagonistes, les persones implicades en aquest procés, en primera persona”, explica Raúl Oliván, director general de Govern Obert i Innovació Social del Govern d’Aragó.

També afegeix que “vam voler que fora un espai obert a tots: emprenedors, activistes, organitzacions socials, governs, makers… No volíem capitalitzar o institucionalitzar una resposta, no podíem ser refractaris al talent i les sensibilitats d’alguns actors clau. En segon lloc, la iniciativa havia de ser fonamentalment àgil i digital. I finalment decidim que, igual que el propi virus, no tenia sentit que tinguera fronteres”. I així va ser com Frena la Curva va traspassar fronteres i va arribar a països com Mèxic, Colòmbia, l’Equador, l’Argentina, el Brasil o Portugal, entre altres.

Las Naves, centre d’innovació de l’Ajuntament de València, va participar en l’equip de coordinació, i en els laboratoris ciutadans distribuïts i de desafiaments comuns per al dia després, a més de coordinant el “Colaboratorio”, en el qual durant una setmana es van ajuntar més de 100 persones per a activar l’ecosistema d’innovació ciutadana i decidir com canalitzar aquest ecosistema més enllà del confinament i de la pròpia pandèmia.

Frena la Curva, una plataforma ciutadana

El primer que es va posar en marxa va ser un fòrum d’iniciatives ciutadanes, tant fonamentals en relació a la salut i a les indicacions oficials, com a lúdiques, culturals o laborals, per a un període de confinament que començava de la nit al dia. Aqueix espai va créixer en les primeres setmanes i va arribar a albergar 1.000 iniciatives ordenades per categories per a facilitar la seua localització: educació, cultura, cures,… Entre totes les persones que la van anar construint dia a dia, el fòrum es va convertir en un repositori obert d’innovacions ciutadanes contra la crisi amb centenars de milers de visites.

Posteriorment, es geolocalitzaren aqueixes iniciatives amb la creació d’un mapa en el qual col·locar amb “xinxetes” oferiments i també necessitats que estaven sorgint com a fruit del confinament. Aqueixa eina seria el punt de trobada en el qual posar en relació a persones en situació de vulnerabilitat amb voluntàries i organitzacions per a facilitar la seua assistència.

El mapa, dissenyat per Kaleidos.net amb suport de Ushahidi i Open Street Map, va arribar a comptar amb unes 10.000 xinxetes de colors: en verd, oferiments; en taronja i roig, necessitat d’ajuda amb i sense intermediació; i en blau, informació de servei públic. I va permetre canalitzar la solidaritat entre veïnes i entre organitzacions socials i institucions, en un dispositiu accessible i intuïtiu. A part del que es mostra amb aqueixes xinxetes, va tindre un gran impacte social, acumulant quasi un milió de visites des de la seua posada en marxa el 20 de març.

Durant el mes de maig es va posar en marxa una convocatòria de projectes, per a desenvolupar de manera col·laborativa, amb l’objectiu de fer front als reptes que s’haurien d’afrontar en un futur immediat. Aquests Desafiaments Comuns van tindre una molt bon acolliment i es van rebre 140 projectes de tot el món en tot just 48 hores, de les quals es van seleccionar 10 per al seu acompanyament i mentorización. Uns projectes que es van presentar en el Festival de Frena la Curva el dia 2 de maig.

Festival Frena la Curva

La trobada virtual, de 12 hores de duració ininterrompuda, va ser concebut com una celebració de la innovació oberta per a pensar i continuar actuant col·lectivament, mentre la societat transita des de la pandèmia cap a la recuperació de la normalitat. Van participar 75 ponents de 15 països en 43 activitats, entre conferències, taules redones, tallers ràpids i ràfegues. L’èxit va ser rotund, amb 14.000 visualitzacions durant tota l’emissió en directe, que van constatar la necessitat de continuar pensant de manera conjunta els següents passos durant la desescalada.

Des del seu naixement al març de 2020, Frena la Curva va anar mutant i experimentant amb idees i processos de manera flexible i dinàmica. Es va construir una xarxa de col·laboració entre activistes, particulars, organitzacions de diversa índole, empreses d’innovació i institucions públiques, que podia afrontar a cada moment i de manera àgil els reptes que sorgien com a fruit de l’emergència social. No ha substituït, ni ho ha pretés, el paper dels organismes públics o de les ONGs, sinó que ha servit com a nexe entre les grans estructures i les persones o col·lectius més xicotets. Més de 1.000 persones han col·laborat activament en la plataforma, més de mig milió han sigut usuaris d’aquesta, i això només comptant dades d’Espanya.

Frena la Curva, ha sigut, sobretot, un nou tipus de dispositiu col·laboratiu, capaç de teixir afectes entre actors diversos, entre territoris distants, entre diferents nivells d’administració, perquè ha actuat com un agregador de voluntats, maximitzant les possibilitats de la intel·ligència col·lectiva, donant un missatge d’esperança i proactivitat.