Sono·lab de Las Naves inaugura Sono·Art, un recorregut per la història dels reproductors sonors i àudio-art
/ Durant la inauguració, que se celebrarà demà dia 15 de juny a les 19 hores, es posaran en marxa aparells històrics del segle XVIII, XIX i XX
/ L’exposició podrà veure’s fins al 28 d’agost en el Centre d’Innovació de l’Ajuntament de València
/ El laboratori d’investigació sonora de Las Naves, Sono·lab, s’emmarca dins de Missions València en aplicar la innovació a la música i aconseguir una ciutat més compartida i inclusiva
Sono·lab, el laboratori d’investigació sonora de Las Naves, inaugura demà 15 de juny l’exposició “Sono·Art, història dels reproductors sonors i àudio-art”. La mostra es podrà veure fins al 28 d’agost i hi haurà visites guiades gratuïtes tots els dimecres de juny i juliol a les 19 hores.
Sono·Art fa un recorregut des del present (l’era digital) cap al passat (l’era analògica). En l’exposició podrem veure aparells de reproducció i enregistrament sonor del segle XXI com iPods, tauletes, etc.; el famós gramòfon amb el gos Nipper, de principis del segle XX; orguenets i fonògrafs del XIX; o aparells històrics com a caixes de música del segle XVIII.
La mostra és possible gràcies a la col·lecció privada de reproductors sonors antics de Carlos Javier Ramos Darías i Domingo Fragiel Tremps, a l’arxiu del Laboratori de Creacions Intermèdia LCI (Universitat Politècnica de València), “SUPER-SONIC: Col·lecció Francisco López de Música Experimental i Àudio-Art” i a les col·leccions privades de Fernando Brunet, Carlos Miragall, Marcos Obergozo, Carol Roda, Jorge Roda, Ximo Rojo. Tot això comissariat pel responsable del laboratori Sono·lab de Las Naves, Gilles Martin.
Un recorregut per la història
L’impressor francés Ëdouard-Léon Scott de Martinville va patentar en 1857 el fonautógraf, que capturava les ones sonores com a marques visuals en paper o vidre, encara que mancava de la capacitat de reproducció del so. La nana “Au clair de la lune”, gravada el 9 d’abril de 1860, es converteix en el primer registre d’enregistrament sonor de la història.
En 1877, Thomas Edison va presentar el fonògraf, una fita significativa en permetre per primera vegada l’enregistrament i reproducció de so en un cilindre de cera giratori. Fins llavors, l’única manera d’escoltar música que no fora en viu era la d’usar caixes de música que van anar evolucionant a partir dels “carillons à musique”, instruments musicals amb campanes del segle XVIII.
Emile Berliner va crear en 1887 el gramòfon amb un suport circular pla, el disc de pissarra, amb sistema de diafragma i agulla amb trompeta a manera d’altaveu, heretats del fonògraf.
En la dècada de 1920, Fritz Pfleumer va desenvolupar la cinta magnètica, que va permetre major precisió, fidelitat i versatilitat en la captura i reproducció d’àudio. Aquesta tecnologia va establir les bases per a importants avanços en la producció musical, la radiodifusió i la preservació d’arxius.
Darrere d’aquestes màquines i d’aquests suports hi ha històries humanes, expressions de societats i una interacció constant amb l’àudio-art.
Sono·lab utilitza la innovació aplicada a la música a través d’eines emergents per a ajudar a tindre una ciutat més compartida, inclusiva i integradora com a marca Missions València 2030.
La Missió Climàtica en la Capital Verda Europea 2024
Actualment València està treballant en la Missió Climàtica València 2030, primera missió de l’estratègia d’innovació Missions València 2030, amb l’objectiu de convertir a València en una ciutat climàticament neutra. A més, la ciutat ja forma part de les 112 ciutats que la Comissió Europea ha seleccionat dins de la missió «ciutats intel·ligents i climàticament neutres».
La Missió Climàtica és un dels quatre àmbits prioritaris del projecte de València, Capital Verda Europea 2024, juntament amb la millora de la infraestructura verda de la ciutat, la mobilitat sostenible i recuperació de l’espai públic, i l’alimentació saludable.