Perfil majoritari de la soledat a València: dones vídues i amb pocs recursos econòmics

4 de juny de 2019
CATEGORIA:
Estratègies de ciutat
COMPARTEIX:
TW - FB
  • Primers estudis del projecte Healthy Loneliness.
  • Els primers treballs realitzats en el marc del projecte europeu Healthy Loneliness, que desenvolupa Las Naves amb l’Institut Ítaca Sabien de la UPV, i que analitza, detecta i posarà en marxa iniciatives per afrontar la soledat a la nostra ciutat, han extret una radiografia d’aquesta, centrada en les causes i els perfils de qui la pateixen.
  • L’estudi és fruit de la celebració fa uns mesos de diversos tallers al Centre d’Innovació de l’Ajuntament de València, en els què durant dos dies, persones majors, agents procedents d’àmbits com el sanitari, les ONGs, els serveis socials o representants de col·lectius, participaren per identificar entorns, causes, conseqüències i necessitats per fer front a la soledat.

L’objectiu del projecte Healthy Loneliness és augmentar l’autoestima de les persones majors i que aquestes tinguen un envelliment actiu i saludable. La investigació fins ara s’ha centrat en detectar les causes, els entorns, les situacions i sentiments associats a la soledat d’aquestes persones majors en la nostra ciutat.

Durant dos dies del passat mes de març se celebraren a Las Naves diversos tallers de co-creació, en els què participaren persones majors i representants de col·lectius de la ciutat com Creu Roja, Amics de la Gent Major, Càritas, entitats dedicades a l’atenció de persones majors com Atenzia, Gesmed o Iniciativa Social Integral, tècnics en Serveis Socials de barris com Natzaret, Orriols i el Cabanyal, així com professionals diversos de la sanitat pública.

Causes i col·lectius afectats

Fruit d’aquestes reunions s’ha elaborat una primera radiografia de la soledat a València. En ella s’ha pogut veure que el sector de la població més vulnerable a la soledat l’ocupen majoritàriament dones vídues amb pocs recursos econòmics. A aquest perfil se li suma altres com el dels homes separats, persones en risc d’exclusió social i aquelles amb diversitat funcional o situació de dependència.

Aquest estudi del projecte Healthy Lonelines també se centra en les causes de la soledat. La principal, de caràcter transversal, és que aquesta soledat es conseqüència directa d’un sistema –el capitalista actual- en el que les persones són valorades per la seua capacitat de produir. Altres causes, fruit del propi sistema al què fem referència, s’ubiquen en el desarrelament familiar, la capacitat adquisitiva de les persones, en el masclisme, en la bretxa digital, els nivells educatius i inclús en les barreres arquitectòniques de la pròpia vivenda i de la ciutat.

Quan es percep i quines conseqüències té

La soledat té un evidentíssim impacte social i en la salut física i psicològica de qui la pateix. La llista és llarga i va des de trastorns de la son, fins a hipertensió, malalties cardiovasculars, ansietat, depressió, abandonament de la higiene personal, malnutrició, conductes addictives, etc.

La radiografia també s’atura en els moments en els què les persones que pateixen la soledat la senten amb major grau: les hores de menjar –en un territori com el nostre, on la cultura mediterrània s’imposa en els dinars o sopars en família-, la vesprada com avantsala de la nit, i la pròpia nit, que és on sorgeixen les pors, inseguretats, la desprotecció i el sentiment d’abandonament. També són remarcables altres èpoques a l’any, aquelles relacionades amb la companyia familiar i social com són les festes de Nadal o l’estiu.

Nova fase

Després d’aquest primer estudi, el projecte Healthy Loneliness entra ara en una nova fase en la que impulsarà recursos i propostes que eviten i combaten l’impacte de la soledat i aïllament social, amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida de les persones majors.

Entre les primeres propostes que estan treballant-se, s’hi troba estratègies col·laboratives de detecció amb la família, el veïnat i el personal sanitari, de serveis socials i d’ajuda domiciliària, que estan en contacte més freqüent, continuat, directe i fins i tot, íntim amb les persones que viuen a soles. A més, també es desenvoluparan tallers grupals per abordar les causes directes de la soledat.

A hores d’ara, s’ha dissenyat una infografia que mostra, precisament, el contingut d’aquestos primers anàlisi sobre la soledat a la nostra ciutat i es repartirà en les diverses activitats que se celebren.

A València, prenent les dades de l’Oficina d’Estadística de l’ajuntament, hi ha 43.124 persones majors de 64 anys que viuen soles -un 5’4% de la població total de la ciutat-, de les quals el 76’2% són dones. També de la xifra total de persones que estan a soles, un 36% són dones de més de 79 anys. Per districtes, es concentren majoritàriament en els districtes de L’Olivereta, Extramurs, Poblats Marítims i Quatre Carreres.

 

COMPARTEIX:
TW - FB