Lectures Post-Covid: “El paper de la Compra Pública d’Innovació després del Covid-19”

• Francisca Mª Hipólito Bonet, tècnica de l’I+D+i en Compra Pública d’Innovació de Las Naves, participa en la sèrie de #LecturesPostCovid.
• Amb elles el centre d’innovació pretén donar a conéixer el treball que es duu a terme en cadascuna de les àrees de treball a través del punt de vista de les nostres tècniques i tècnics.

La crisi sanitària de la Covid-19 ens està fent replantejar-nos molts paradigmes que pensàvem inamovibles. Estem pendents milers de milions de persones dels resultats de les investigacions per a trobar una vacuna, així com hem girat el cap per a mirar a les nostres administracions públiques i els serveis públics que presten: sanitaris, d’atenció social, de suport a l’economia… La grave crisi i els reptes que enfrontem de caràcter econòmic, social i ambiental necessitaran solucions que passen, ineludiblement, per ficar damunt la taula noves propostes i noves polítiques públiques.

I en eixe tauler de joc la Compra Pública d’Innovació (CPI) té un paper important. Les administracions públiques, els ajuntaments, poden ser un factor de foment de la innovació a través de les seues compres públiques. Aquesta ferramenta permet resoldre reptes o necessitats no satisfetes en la prestació dels serveis públics, incorporant solucions innovadores, així com incentivant la innovació en les xicotetes i mitjanes empreses.

La CPI permet la compra de béns o serveis que no existeixen, participant l’administració pública en el disseny de la solució però deixant al sector privat, amb les universitats i amb altres empreses, l’oportunitat de buscar noves alternatives, finançant no sols el producte final, sinó també la innovació.

D’aquesta manera, els ajuntaments es poden convertir en un element central de foment de la innovació. Inicialment, parlar d’innovació pot portar-nos a pensar en tecnologia, què utilitza el territori, el municipi, com a mer escenari: un suport físic on les innovacions empresarials de carácter tecnològic tenen lloc. Però la crisi de la Covid-19 també ens dóna altra clau, cal que les persones estiguen al centre del nostre model d’innovació: la innovació social exigeix la participació ciutadana centrant-se en les persones i el coneixement que generen.

Com seria un municipi on tots els seus edificis municipals foren sostenibles energèticament, des de la Llotja, Patrimoni de la Humanitat, fins a l’edifici de Tabaquera? O com es podría conjugar al Parc Natural de la Devesa la conservació amb l’esplai ciutadà utilitzant noves tecnologies de recompte de visitants, alertes enfront del foc i usos indeguts? Vos heu preguntat com es reciclen els camps de futbol de gespa artificial de València? O si hi ha barques elèctriques a l’Albufera?

No hi ha resposta a aquestes preguntes a hores d’ara, però podríem explorar la manera de fer-ho, donant un impuls a les empreses perquè innoven i milloren els serveis públics. A la fi, no es tracta més que de prestar més i millors serveis públics, més eficients, més satisfactoris socialment.

Potser és un tòpic, però cal recordar que cada euro que s’inverteix en innovació retorna a la societat multiplicat per 10: en llocs de treball de millor qualitat, en economia de valor afegit… I d’aquesta manera la compra pública d’innovació contribueix a canviar el model productiu per a enfortir la debilitat estructural que ha demostrat l’economia espanyola en aquesta crisi i que no ens permet tindre millors instruments fiscals i industrials per a tirar endavant.

Com diuen els moderns, la CPI és un win-win: Tots hi guanyem.