Las Naves presenta una ferramenta que identifica els impactes de la pobresa energètica sobre el benestar

• Aquesta ferramenta està orientada a mesurar quins són els efectes que pot estar causant la pobresa energètica i la recol·lecció de possibles intervencions de Solucions Basades en la Naturalesa que, aplicades en els domicilis, podrien pal·liar o disminuir aquesta situació
• A diferència d’altres ferramentes, aquesta pretén fer una valoració dels efectes col·laterals que pot tindre sobre les seues vides el fet de tindre un accés limitat a l’energia

El centre d’innovació Las Naves de l’Ajuntament de València ha presentat aquest matí una innovadora tècnica d’investigació social que identifica els impactes de la pobresa energètica sobre el benestar. Aquesta ferramenta innovadora sorgeix de la iniciativa conjunta de Avalua·lab, Laboratori d’Avaluació de Polítiques Públiques de Las Naves, l’àrea d’Energia del centre d’innovació i el projecte GrowGreen, que es desenvolupa en Benicalap i que coordina també Las Naves a València.

La ferramenta consisteix en un qüestionari que visibilitza tres graus de gravetat de l’impacte de la pobresa energètica sobre les persones que la pateixen. També inclou unes preguntes sobre la situació socioeconòmica i familiar que permetrà als investigadors i als professionals que treballen amb aquestes persones en situació vulnerable conéixer la gravetat dels casos.

L’objectiu en el seu procés de creació ha sigut el disseny d’una ferramenta orientada a mesurar quins són els efectes que pot estar causant aquesta situació i la recol·lecció de possibles intervencions de Solucions Basades en la Naturalesa que, aplicades en els domicilis, podrien pal·liar o disminuir aquesta situació.

La Ferramenta de Mesura de l’Impacte de la Pobresa Energètica (PE) sobre el Benestar de les Persones és una ferramenta que pretén quantificar i analitzar l’impacte de la pobresa energètica sobre el benestar de la gent que la pateix. A diferència d’altres ferramentes que estableixen una sèrie d’indicadors per a determinar qui està en aquesta situació i que mesuren la quantitat aproximada de famílies que viuen en aquestes condicions en un determinat territori, la ferramenta que ha presentat Las Naves pretén fer una valoració dels efectes col·laterals que pot tindre sobre les seues vides el fet de tindre un accés limitat a l’energia.

Carlos Galiana, regidor d’Innovació i Gestió del Coneixement de l’Ajuntament de València, ha manifestat durant la presentació que “volem visibilitzar la injustícia que representa la situació de Pobresa Energètica i, especialment, detectar i donar a conéixer les seues conseqüències sobre les múltiples dimensions del benestar de les persones que la pateixen. D’aquesta manera, amb aquesta ferramenta pretenem augmentar la conscienciació ciutadana, acadèmica i institucional amb aquesta problemàtica per a poder abordar-la amb corresponsabilitat”.

Així mateix ha posat en valor aquest “instrument que té una gran rellevància acadèmica perquè és pionera i suposa una gran oportunitat per conjuminar la justícia social i la justícia ambiental. Ningú ha desenvolupat una ferramenta multidimensional com aquesta. Especialment, trobem un punt en comú entre les dues lluites: la investigació de l’eficiència energètica de les llars i les comunitats humanes”. Una eficiència energètica que està en els objectius que persegueix València amb la Missió Climàtica i el treball de la qual li ha valgut a la ciutat ser triada ahir per la Comissió Europea per a formar part de la missió europea de 100 ciutats intel·ligents i climàticament neutres.

Ferramenta provada en el projecte GrowGreen

El projecte GrowGreen és el marc en el qual s’ha posat a prova l’ferramenta, i del qual s’han extret els indicadors que assenyalen l’impacte de la pobresa energètica en les persones.

Per a la creació d’aquesta ferramenta Las Naves va acollir tres jornades de grups de discussió en la qual van intervindre experts en matèries com a Salut Pública, Serveis Socials, Ocupació, Mobilitat Sostenible, Habitatge, Energia o Participació, pertanyents a més de 20 entitats.

Després del disseny del qüestionari, l’informe de l’ferramenta recull una sèrie de solucions basades en la naturalesa que poden implantar-se en les llars per a pal·liar els efectes de la pobresa energètica. Instal·lar espais verds que aislen del fred o de la calor podria ser alguns dels senzills exemples amb els quals es podria millorar la vida de les persones que pateixen aquest problema.

A través de Solucions Basades en la naturalesa, tal com s’ha provat en el projecte GrowGreen, es pot millorar l’eficiència energètica i el confort tèrmic, també la il·luminació, el calfament d’aigua i el sistema de calefacció i, finalment, també podria ajudar a l’autogeneració d’energia elèctrica sostenible.

Pobresa energètica

La pobresa energètica és la situació en la qual una llar és incapaç d’aconseguir nivells suficients de serveis energètics, com la il·luminació, la calefacció o refrigeració i ús d’electrodomèstics.

Les causes de la pobresa energètica són principalment estructurals. Com l’alt preu de l’energia, la baixa eficiència energètica de l’habitatge, els baixos ingressos, les necessitats especials, insuficients mecanismes de suport social, la incapacitat de millorar el servei energètic i l’insuficient reconeixement polític i públic de la qüestió.

La pobresa energètica és un problema social que afecta la salut física, la salut mental, la inseguretat alimentària, les relacions socials, l’educació dels xiquets i xiquetes, les oportunitats de treball significatives i la participació en la societat. Encara que l’impacte és diferent depenent de qüestions com l’edat, el gènere, el rol en la família, la diversitat funcional, el règim de propietat de l’habitatge, origen i capital social.

Missions València 2030

El centre d’innovació Las Naves i la Delegació d’Innovació i Coneixement de l’Ajuntament de València són els responsables de Missions València 2030, un model de governança de la innovació basat en missions que milloren la vida de les persones. Aquest model de governança conjumina a tot l’ecosistema d’innovació sense excloure a ningú, perquè les missions d’una ciutat, d’un país o de tota Europa s’aconsegueixen des de la diversitat i amb la suma de totes les parts, de tot el talent i de totes les fonts de coneixement.

Actualment s’acaba de llançar la Missió Climàtica València 2030, amb l’objectiu de convertir a València en una ciutat climàticament neutra i formar part de les 100 ciutats que la Comissió Europea seleccionarà dins de la missió «ciutats intel·ligents i climàticament neutres».