Las Naves i la UPV homenatgen a Katalin Karikó, bioquímica hongaresa clau en l’èxit de les vacunes de ARNm contra la COVID-19 

CATEGORIA:
Igualtat
COMPARTEIX:
TW - FB
  • Karikó protagonitza el primer dels murals del projecte Dones de ciència del curs 2021/22. Està situat al pati del CEIP Garbelladures Goyanes i és obra de l’artista valenciana, establida a Mèxic, Diana Bama.
  • Des de finals dels 80, Katalin Karikó va centrar els seus estudis en les possibilitats terapèutiques de l’ARN missatger. Durant molts anys, la seua proposta va ser rebutjada; hui els seus estudis són la base de les vacunes de Pfizer i Moderna contra la COVID-19.


La bioquímica hongaresa Katalin Karikó, les investigacions de la qual han sigut claus per a l’èxit de les vacunes contra la COVID-19 basades en ARNm, protagonitza el primer mural del curs 2021/22 del projecte Dones de Ciència, impulsat per la Universitat Politècnica de València (UPV) i el centre d’innovació Las Naves de l’Ajuntament de València, amb el suport de la FECYT-Ministeri de Ciència i Innovació. Un projecte d’innovació des del qual es pretén visibilitzar i rendir tribut a científiques de referència a escala nacional i internacional, i denunciar les conseqüències de la desigualtat de gènere, en la construcció de vocacions científiques i investigadores i en el desenvolupament de les carreres professionals de les dones en aquestes àrees.

Des de finals dels 80, Katalin Karikó va centrar els seus estudis en les possibilitats terapèutiques de l’ARN missatger. Durant molts anys, la seua proposta va ser rebutjada per institucions i companyies farmacèutiques, malgrat la qual cosa no va desistir de la seua obstinació. Hui, quasi quaranta anys després, els seus estudis són la base de les vacunes de Pfizer i Moderna contra la COVID-19.

Karikó va ser guardonada el mes de juny passat amb el premi Princesa d’Astúries a la Investigació Científica i Tècnica 2021, al costat d’altres sis científics i científiques les aportacions de les quals han sigut claus per al desenvolupament de les vacunes per a fer front a la pandèmia. Ara, la UPV i Las Naves, li rendeixen tribut també amb un mural situat al pati interior del CEIP Garbelladures Goyanes, obra de l’artista valenciana Diana Bama.

“La part central del mural l’ocupa la figura de Karikó en l’actualitat. És pràcticament monocromàtic perquè volia donar-li rellevància més a la part de la línia, del dibuix, i predomina el violeta, morat, com a símbol feminista. A més, plasme també eixos anys en què ningú va apostar per les idees de Karikó, així com el seu dia a dia en el laboratori, amb les seues mans sostenint un llibre o passant una mostra a una proveta. En aquest cas, és a més una metàfora de la importància del transvasament del coneixement a les següents generacions, en sintonia amb l’entorn educatiu en el qual es troba el mural”, destaca Diana Bama.

Per a l’artista valenciana, establida a Mèxic, resulta fonamental que les xiquetes tinguen cada vegada més referents. “Quan jo estudiava, en els llibres a penes s’esmentaven i pràcticament tot, ja es parlara de ciència, literatura o el que fora, eren homes. És bàsic que les xiquetes, des de ben xicotetes, tinguen referents xiques que els facen veure que poden arribar a ser el que vulguen. Per això, crec que és importantíssim que existisquen iniciatives com aquestes que ajuden a conéixer a grans científiques com Katalin Karikó i altres tanvtas. I no sols això, perquè ajuda també a visibilitzar el nostre treball, el de totes les dones artistes que estem participant en aquest projecte, en un camp –l’art urbà– també molt masculinitzat”, apunta Diana Bama.

Una ruta única de 23 murals… i creixent

Amb el mural en homenatge a Katalin Karikó són ja 23 els murals que han cobrat vida en aquest projecte, en diferents enclavaments de València –principalment centres educatius. María Blasco, Jane Goodall, Hipatia, Mae Jemison, Sofia Kovalevskaya són només alguns dels noms que protagonitzen aquest projecte, que està donant forma a una ruta única al nostre país que permet descobrir –o redescobrir– a dones que van trencar barreres, referents en els seus respectius camps d’investigació.

A aquesta ruta se sumarà pròximament un mural en homenatge a l’enginyera espanyola Elena García Armada, creadora del primer exoesquelet biònic del món per a xiquets.

COMPARTEIX:
TW - FB