logo-ajunt
WEB ACCESSIBLE

Lectures Post-Covid: “La innovació agroalimentària post-covid haurà de fomentar sistemes alimentaris resilients”

06/07/2020
  • Agroalimentació
  • Estrategies de ciutat
  • Lidia García, tècnica de l’I+D+i en Agroalimentació de Las Naves, participa en la sèrie #LecturesPostCovid.
  • Amb elles el centre d’innovació pretén donar a conéixer el treball que es duu a terme en cadascuna de les àrees de treball a través del punt de vista de les nostres tècniques i tècnics.

L’actual sistema alimentari es basa en la globalització i transacció de productes i persones, on els aliments recorren milers de quilòmetres abans de ser consumits i s’utilitza mà d’obra barata, importada i “sense” drets. Això implica una alta fragilitat. Depenem de quatre empreses de llavors que controlen el 60% del mercat mundial i ens alimentem bàsicament de quatre aliments (blat, arròs, dacsa i creïlla). L’agricultura genera el 30% de l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle, incloent l’energia i el transport d’inputs. Les dietes s’estan modificant en augmentar el consum de carn a nivell mundial, així com l’augment de productes ultraprocessats i “menjar ràpid”. Això crea una paradoxa: més de 800 milions de persones famolenques conviuen amb més de 2.000 milions de persones amb sobrepés i obesitat.

Podria semblar un problema de producció d’aliments però no ens enganyem: tirem al fem un terç del que produïm (1.300 milions de tones) i, així i tot, produïm un 60% més del que necessitem. Per tant, és un problema d’accés, no de disponibilitat d’aliments; és a dir, d’una distribució més equitativa i justa.

La crisi del coronavirus ens ha obligat a preguntar-nos si s’acabarà el menjar en els supermercats. Però és aqueixa la pregunta adequada? FAO va advertir de possibles bloquejos en la cadena de subministrament de certs aliments per aquesta crisi, que afectaria enormement la disponibilitat d’aliments en aquesta mena d’establiments.

Pel que la pregunta ha de ser una altra: com podem i devem alimentar-nos? El canvi de pregunta ens obri un ventall molt més ampli de respostes-solucions innovadores que ens poden fer més resilients enfront d’aquesta crisi i a unes altres que arribaran.

De fet, les respostes i solucions s’han donat en l’àmbit local i en la innovació social. Les persones productores en el territori han continuat cultivant aliments i innovant en la seua distribució. Si les consumidores no van als aliments, els aliments aniran a les consumidores. En aquests mesos s’ha multiplicat la venda de productes locals i agroecològics a través de cistelles que es distribueixen de manera directa a les cases i s’han desenvolupat mètodes de compra-venda directa, ja siga a través d’una web o un missatge de WhatsApp, com han fet algunes productores de l’Horta de València. D’altra banda, diverses associacions, com en el barri dOrri’ols, s’han organitzat per a distribuir aliments a veïnes i veïns afectats per la crisi.

En paral·lel, hem vist augmentar els preus dels aliments mentre que l’IPC general descendia de manera dràstica. La Taula per la Partida, una xarxa d’entitats, col·lectius i persones del barri Campanar-Benimàmet, ha denunciat aquesta situació fent públics els preus en origen de la ceba i la creïlla de l’Horta i els preus de venda en diversos supermercats a la ciutat de València durant l’estat d’alarma. La diferència de preus en origen i destinació ronda el 1000%. La Va unir de Llauradors ha estimat uns 27 milions d’euros perduts a la Comunitat Valenciana únicament en ceba i creïlla.

Per a pal·liar l’impacte del tancament dels menjadors escolars, la Conselleria d’Educació ha donat a les famílies becades 60 euros quinzenals per a compres en dos supermercats concrets. La Plataforma Escoles que Alimenten, formada per entitats que treballen per una alimentació escolar saludable i sostenible, ha elaborat i difós recomanacions sobre la llista de la compra i menús.

A més, entitats locals han participat en iniciatives a través de xarxes nacionals i internacionals que han sistematitzat experiències agroecològiques sorgides o potenciades durant la pandèmia, que poden servir de base per a construir una ciutat més resilient.

La innovació social agroalimentària post-covid hauria de tindre en compte les aliances creades i reforçades en aquests temps que han donat lloc a augmentar la resiliència del nostre territori. Si bé és cert que la innovació en el sector agroalimentari, al llarg de tota la seua cadena de valor, se centra en la tecnologia -des dels automatismes i la gestió de dades de la “agricultura intel·ligent o 4.0”, fins a un braç robòtic per a servir cervesa o càpsules de café biodegradables-, hui dia, ha d’anar més enllà. L’objectiu és fomentar sistemes alimentaris resilients i sostenibles, que a més de la tecnologia tinga en compte el potencial innovador del comunitari, i que incorpore l’enfocament feminista i de cures. Sense xarxes i aliances no serà possible augmentar la nostra resiliència enfront de futures crisis (sanitàries, climàtiques, socials, econòmiques o ètiques).

Caldrà innovar per a escalar les iniciatives agroecològiques, crear una logística i distribució més sostenible tenint en compte la venda en línia i el repartiment a domicili, fomentar el comerç i la producció local a través dels mercats municipals i les productores de l’Horta, potenciar la compra pública sostenible i responsable en menjadors públics (escoles, socials, hospitals…), reduir el desaprofitament alimentari, generar envasos biodegradables i tècniques per a disminuir el seu ús, generar xarxes de comunicació i informació entre entitats socials, privades i les administracions locals que garantisquen el dret a l’alimentació i un llarg etcètera.

Sembla que tenim molta faena per fer. La ciutadania valenciana ho mereix. La destinació el mereix.

Al navegar per la web acceptes l'ús de cookies més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close