Investigació |Troben un nou tipus d’interacció entre dos virus en què un utilitza les partícules de l’altre com a mitjà de transport
Un equip d’investigació de la Universitat de València, junt amb grups de Mèxic i dels Països Baixos, i un altre de la Universitat de Navarra, ha trobat evidències d’una interacció entre virus fins ara desconeguda. Un tipus de virus (iflavirus) parasita un altre (baculovirus), i utilitza les seues partícules com a mitjà de transport i actua per tant a la manera d’un autoestopista. El treball, d’aplicació en control de plagues i ecologia, s’ha publicat en la revista ‘PeerJ’ aquest mes de març.
La rellevància del descobriment apunta que aquesta interacció pot ser una eina eficaç per a millorar la supervivència de determinats microorganismes virals en l’ambient i provocar la infecció de nous hostes. La prevalença d’aquest tipus d’associació en la natura és desconeguda, encara que importants paràsits d’insectes pateixen d’infeccions de baculovirus i probablement d’iflavirus, incloent-hi molts cucs i plagues de cultius i boscos. L’associació entre l’iflavirus i el baculovirus també pot influir en la relació entre poblacions naturals de ‘Lepidoptera’ (papallones i arnes).
Segons apunta Salvador Herrero, professor de Genètica de la Facultat de Ciències Biològiques de la Universitat de València i coordinador de l’estudi, “l’eficàcia de baculovirus, el qual actualment és emprat en el control biològic de plagues agrícoles, es pot veure influenciada per la presència d’aquest virus parasitari, al mateix temps també pot ser rellevant per a la dinàmica i ecologia d’aquests virus i els seus insectes hostatgers a la natura”. A més, la investigació apunta que aquest tipus d’interacció també es pot donar amb altres combinacions de virus, els quals podrien infectar altres organismes.
L’equip valencià està format per Salvador Herrero i Agata K. Jakubowska, investigadora del Departament de Genètica de la Universitat i de l’Estructura de Recerca Interdisciplinar en Biotecnologia i Biomedicina (ERI-BIOTECMED). En el treball indiquen que aquest virus parasitari d’ARN o àcid ribonucleic (substància present en diverses cèl·lules i que és l’únic material genètic de certs virus) pot completar el seu cicle de manera autònoma, però en determinades circumstàncies, com ara la infecció d’un hoste per un altre virus (per exemple un insecte), aquest el pot parasitar i aprofitar-se de la seua coberta proteica.
Partint del fet que la transmissió parasitària i la prevalença de la infecció defineixen l’èxit reproductiu dels virus i que aquest tipus d’interacció pot ocórrer també amb altres combinacions de virus, els avantatges d’aquesta unió a un dels virus són amplis, tal com s’explica en el treball publicat, Iflavirus increases its infectivity and physical stability in association with Baculovirus (“L’iflavirus incrementa la seua infecciositat i la seua estabilitat física associat amb el baculovirus”).
Els virus que parasiten uns altres (iflavirus) infecten insectes. Comprenen un genoma d’àcid nucleic i una coberta proteica. Aquestes partícules, de no més de 25 nanòmetres, s’ha observat que s’associen físicament amb les partícules de virus d’insectes grans amb ADN (àcid nucleic, amb les instruccions genètiques de l’organisme), anomenats baculovirus. Les partícules d’aquests estan cobertes per una estructura de proteïnes d’espessor, i formen el que es coneix com a cos d’oclusió, que permet als microorganismes sobreviure en un estat infecciós per llargs períodes de temps.
Els baculovirus normalment infecten erugues que mengen fullatge contaminat amb els seues cossos d’oclusió, i les maten, alhora que alliberen del seu cadàver milions de nous virus. Ho fan des de l’intestí de l’eruga, on fàcilment estableixen una infecció que es transmet amb els virus pel mecanisme de pares a fills. Aquest fet es produeix perquè els dos tipus de virus, comuns en insectes, difereixen en les seues estratègies de transmissió. Així, els baculovirus sovint maten els seus hostes i alliberen cossos d’oclusió per a la transmissió (horitzontal), mentre que els iflavirus no maten els hostes i es reprodueixen principalment en la transmissió vertical (pares a fills).
Más información aquí