València té més de 4.500 habitatges complets en Airbnb i només la meitat estan registrats

• La Càtedra d’Economia Col·laborativa està impulsada pel centre d’innovació Las Naves.
• L’informe elaborat per la Càtedra d’Economia Col·laborativa de la Universitat de València revela que El Cabanyal, Russafa, Sant Francesc, El Mercat i El Carme són els barris amb més allotjaments turístics.
• La plataforma digital anuncia 4.500 habitatges complets, però tan sols un 46% tenen el número de registre de l’Agència Valenciana de Turisme indicat.

L’informe elaborat a partir de les dades obtingudes en el taller “efecte Airbnb a València” organitzat per la Càtedra d’Economia Col·laborativa i Transformació digital de la Universitat de València, dirigida pels Professors Andrés Boix i Adrián Todolí i impulsada pel centre d’innovació Las Naves, revela diversos aspectes d’informació rellevants.

Entre altres aspectes s’ha estudiat el nombre d’anuncis d’Airbnb a la ciutat de València, la seua desagregació per districtes i per barris, així com per tipus d’anunci i allotjament; el grau de concentració d’anuncis per amfitrions; els anuncis d’habitatges que compten amb número de registre; la relació dels anuncis amb les àrees de vulnerabilitat de la ciutat o com es correlaciona l’activitat del lloguer turístic amb la rehabilitació d’immobles.

El primer punt destacable és que el total d’allotjaments turístics anunciats en Airbnb a la ciutat de València és de 6.552 (amb capacitat per a allotjar a 25.537 persones) sent gestionats per un total de 3.842 amfitrions. Contrasta, en termes absoluts, amb les xifres que es llança a Madrid i Barcelona que compten amb uns 20.000 anuncis.

Si analitzem el total de places oferides i el nombre d’amfitrions que els gestionen les dades mostren que el 13% dels amfitrions amb més places ofereixen el 46,8% d’aquestes. Això revela el volum d’allotjaments que assumeixen els multigestors enfront d’aquells amfitrions que només anuncien un només, els quals suposen el 74,4% del total d’amfitrions i ofereixen el 43,6% dels allotjaments i el 43,8% de les places. El Top 3 d’amfitrions amb major nombre d’anuncis està constituït per gestors d’allotjaments turístics que anuncien 276 dels 6.552.

Comparant la ciutat de València amb ciutats turístiques com Madrid i Barcelona, el grau de concentració és similar respecte del nombre d’amfitrions amb un sol anunci. No obstant això, quan atenem el nombre d’amfitrions amb 5 o més observem que el 3,8% tenen 27,9% a València: a Barcelona el 4,8% disposa del 46,2% i, a Madrid, el 4,4% del 36,3%. És a dir, a Barcelona aqueix grup d’amfitrions que gestiona almenys 5 anuncis controla un 10% més que en les altres dues ciutats. Amb tot, la distribució és similar en totes elles, doncs entorn del 75% dels amfitrions té un sol anunci i gestionen 30-40% de les places i, els multigestors suposen el 25% del total d’amfitrions gestionant entre el 60-70% de les places totals.

Resulta imprescindible, d’altra banda, atendre la tipologia d’allotjaments ja que no tots són habitatges complets. Del total d’anuncis indicats la gran majoria (4.561) ve constituïda per habitatges complets, mentre que la resta són anuncis de lloguer d’habitacions (1963) i, marginalment, habitacions compartides (28). Aquesta proporció es manté, excepte algunes excepcions, en tots els districtes de València.

Si atenem la presència d’oferta d’apartaments turístics discriminant per districtes advertim que Ciutat Vella aglutina 1500 dels 6.552 anuncis, seguit de Poblats Maritims amb 999 i L´eixample amb 678. Per contra, Poblats del Nord i Patraix són els districtes amb menor número oferta d’apartaments oferits amb 101 en el primer cas i 10 en el segon.

El mateix exercici pot realitzar-se respecte dels barris de cada districte. En aquest cas el barri del Cabanyal-Canyamelar és el que major nombre d’allotjaments té oferits en Airbnb (563) seguit de Russafa amb 531. Posteriorment trobem els barris Sant Francesc, El Mercat i El Carmen amb 329, 327 i 300, respectivament. En el costat oposat situaríem Borbotó, Carpesa, Beniferri o la Ciutat Fallera que pràcticament no tenen anuncis. Com a curiositat s’aprecia que, eixint de la regla general dels barris amb major concentració de lloguer turístic, en el barri de Benimaclet -el qual compta amb un total de 115 (el barri 18é per núm. d’anuncis)- la gran majoria dels allotjaments anunciats són habitacions i no habitatges complets.

Al marge dels valors absoluts per districtes i barris, la veritat és que resulta rellevant posar el focus en la ràtio d’anuncis d’allotjaments per nombre d’habitatges. Des d’aquesta perspectiva, i si considerem el nombre d’anuncis per cada 100 habitatges, els barris del Mercat (14,22), La Seu (9,98), Sant Francesc (8,5) i El Carme (6,51) són els barris amb una major ràtio, mentre que Sant Isidre (0,05), Ciutat Fallera (0,11), Castellar-L´Oliveral (0,13) i Sant Marcel.li (0,13) són els que llancen els valors més baixos. En certa manera, encara que pot afirmar-se que aquestes dades coincideixen en major o menor mesura amb els valors absoluts estudiats prèviament, pot apreciar-se que els barris amb major nombre d’anuncis, Cabanyal-Canyamelar i Ruzafa, ocupen la 9a i 7a posició en la ràtio per cada 100 habitatges, amb 4,38 i 3,8.

Un dels aspectes estudiats és la relació del nombre d’allotjaments amb les àrees de vulnerabilitat a València. L’índex de vulnerabilitat emprat per l’Ajuntament de València té en compte variables agrupades en tres temes: l’equipament dels barris (en matèria de salut, transport, educació, població en risc…), la demografia (densitat de població, variació poblacional, població dependent, població de 65 o més anys que viu sola…) i la socioeconomia (nivell acadèmic, nivell econòmic, núm. de vehicles particulars, tipus d’habitatge). Crida l’atenció l’alta presència d’anuncis en barris com el Cabanyal o el Perellonet que són considerats més vulnerables, mentre que en barris amb un índex de vulnerabilitat menys apressant com El Mercat o La Seu són els que major proporció d’anuncis per habitant tenen.

Un altre dels punts importants és el nombre d’allotjaments que disposen de número de registre en els anuncis publicats en la plataforma. Respecte al lloguer d’habitatges complets del total d’elles (4.561) tan sols el 46,1% tenen número de registre indicat, mentre que el 53,6% no ho assenyalen en l’anunci. Si realitzem, de nou, la desagregació per districtes tan sols a Ciutat Vella, L´Eixample, Extramurs, Pla del Real i Benicalap compta amb major percentatge d’habitatges amb número de registre. L’estudi indica que entorn del 33% dels habitatges anunciats actius no indiquen el número de registre en l’anunci.