València, más cerca de acoger el “superhub” europeo de Smart City e inteligencia artificial

• La ciutat de València està hui més prop d’acollir el supernodo europeu d’intel·ligència artificial per a la Smart City en el marc del projecte europeu Citcom.ai, que pertany al Digital European Programme de la Unió Europea
• Un pas que s’ha donat després que la regidoria d’Agenda Digital de l’Ajuntament de València i el centre d’innovació Las Naves hagen signat la Declaració d’Honor requerida per la Comissió Europea a tots els socis. Aquesta rúbrica és prèvia al procés de confirmació definitiu que podria arribar abans d’acabar l’any.

La candidatura, preparada aquests últims mesos per l’Oficina de Ciutat Intel·ligent i el centre d’innovació Las Naves, ha sigut seleccionada per a albergar un dels tres centres d’operacions europeus que contempla el projecte Citcom.ai. El centre d’operacions del sud que liderarà València i que inclou socis d’Alemanya, Polònia i Itàlia es complementaria amb els TEF (Testing and Experimentation Facility) del “supernodo” nòrdic, liderat per Dinamarca, i el central, liderat per Bèlgica.

Citcom.ai és un projecte europeu que compta amb el suport de diverses administracions públiques, universitats i empreses valencianes, a més d’altres importants socis europeus. El seu objectiu és aprofitar els programes de la Unió Europea centrats en acostar la tecnologia digital a diferents aspectes estratègics per a la ciutat com per exemple la lluita contra el canvi climàtic, la digitalització i la intel·ligència artificial.

Amb la participació en aquest programa, l’Ajuntament de València desplegarà una infraestructura TEF centrada en smart cities que permeta aplicar la intel·ligència artificial a diferents sectors: en l’àmbit de la mobilitat i el transport sostenible; l’eficiència energètica urbana amb l’objectiu de neutralitat climàtica; la gestió de residus i solucions basades en la naturalesa; solucions col·laboratives per a la protecció del medi ambient o serveis i aplicacions transversals amb especial èmfasi en la implicació d’agents i la participació ciutadana.

L’alcalde de València, Joan Ribó, ha assenyalat que “aquest projecte posiciona a València en el sector més avançat de la digitalització i la tecnologia per a les ciutats intel·ligents i sostenibles. Això és estratègic per a la ciutat pel seu potencial per a atraure talent i inversions en un dels sectors econòmics amb major potencial de creixement futur i, per tant, de generació d’ocupació qualificada. València està on toca estar.”

El regidor d’Agenda Digital, Pere Fuset, per part seua, ha declarat que “els avanços de València com smart city ens permeten sumar a administracions públiques, universitats i empreses per a aprofitar una oportunitat estratègica tant quant a la modernització de la ciutat com quant a l’activació econòmica d’un sector capdavanter”. A més, ha emmarcat aquesta iniciativa en l’acord de col·laboració que l’Ajuntament va signar el 24 de març passat amb la Generalitat Valenciana i la Universitat Politècnica i ha insistit que “projectes així fan que Smart City València passe de ser un projecte d’ajuntament a un autèntic projecte de ciutat capaç d’atraure talent, innovació, benestar i recursos econòmics per a València”. També ha recordat el suport a aquest node sud, coordinat per València, del Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital del Govern d’Espanya.

Per part seua, el regidor d’Innovació, Carlos Galiana, ha ressaltat la importància del “TEF dins de la missió climàtica aprovada per la ciutat en el marc de l’estratègia Missions València 2030 i la consegüent elecció fa unes setmanes de València com una de les 100 ciutats europees climàticament neutres per a 2030. “La tecnologia, les dades i la intel·ligència artificial poden ajudar-nos a conéixer el comportament de la ciutat i prendre millors decisions basades en dades. I així millorar la vida de les persones, que és sens dubte el propòsit final de tota la innovació que s’impulsa a València”, ha declarat.

El pressupost global del projecte per als tres “supernodos” és de 40 milions d’euros, dels quals la Unió Europea finançarà el 50% i la resta les entitats participants a partir de fons propis, estructurals, autonòmics o nacionals.