València lidera un projecte europeu que destina 1’6 milions d’euros a analitzar i reduir la pobresa energètica de la ciutat

• Las Naves és l’entitat coordinadora del projecte WellBased, en el que participen un total de 7 països europeus i que començarà el pròxim mes de mar.
• El pilot de València, desenvolupat per un consorci local del que també formen part la Fundació València Clima i Energia, l’Institut d’Investigació Sanitària INCLIVA de l’Hospital Clínic de València i KVeloce, actuarà sobre els barris d’Algirós, Camins al Grau i Poblats Marítims.

La Comissió Europea ha donat llum verda al projecte WellBased, inclòs en el programa H2020 i que lidera València des del Centre d’Innovació Las Naves. Aquesta iniciativa té com a objectiu dissenyar, implementar i avaluar un pla per a reduir la pobresa energètica i els seus impactes en la salut i el benestar de la població vulnerable de la ciutat.

València coordina aquest projecte, en el que participen altres 6 ciutats europees: Heerlen (Holanda), Leeds (Regne Unit), Edirne (Turquia), Budapest (Hongria), Oleksandriya (Ucraïna) i Jelgava (Letònia). Totes seran urbs pilots de WellBased durant 4 anys.

El projecte començarà previsiblement el pròxim mes de març amb un pressupost total de 5’1 milions d’euros, del qual la nostra ciutat rebrà un 31%; aproximadament 1’6milions d’euros sumant les aportacions de tots els socis locals. Aquest consorci local, coordinat per Las Naves, està format també per la Fundació València Clima i Energia, l’Institut d’Investigació Sanitària INCLIVA, de l’Hospital Clínic de València, i l’empresa especialitzada en innovació KVeloce.

Població més vulnerable d’Algirós, Camins al Grau i Poblats Marítims

En cadascuna de les ciutats participants el projecte s’adreçarà a la població més vulnerable. En el cas de València, el pla es desenvoluparà als barris d’Algirós, Camins al Grau i Poblats Marítims, on es realitzaran diverses tipus d’intervencions. Algunes d’aquestes accions empraran tecnologia (Internet de les Coses) per a fer seguiment dels efectes en el confort i benestar del llars, altres actuacions executaran auditories energètiques i aniran adreçades a la millora de l’eficiència energètica, es realitzaran intervencions comunitàries basades en el dret a l’energia, i inclús s’oferirà atenció personalitzada a la població i suport sanitari per atendre les conseqüències psicològiques de la pobresa.

El pilot valencià abraçarà a 90 habitatges localitzats als tres barris i a un total de 250 persones, les quals seran dividides en dos grups: un de control i altre d’intervenció.

Segons les dades aparegudes al Mapa de Pobresa Energètica de la ciutat de València (any 2016), aquesta se situa en un 23,23%. “Ens preocupa l’impacte del fred i la calor en la ciutadania amb menys recursos econòmics, com la pobresa energètica afecta la seua qualitat de vida, la seua salut i benestar. El projecte WellBased vol donar solucions. Ens aportarà una ferramenta útil, un programa de política pública urbana per lluitar contra la pobresa energètica i reduir els seus efectes en la salut de les persones”, explica el regidor d’Innovació i Gestió del Coneixement de l’Ajuntament de València, Carlos Galiana.

Per altra banda, segons explica el regidor d’Emergència Climàtica i Transició Energètica de l’Ajuntament de València, Alejandro Ramon: “a través de l’Oficina de l’Energia, situada al districte d’Algirós, actuem sobre les llars vulnerables identificades per Serveis Socials i ONGs socials de la ciutat. No només es tracta de reduir les seues factures i ajudar-los a estalviar energia com fins ara es fa, sinó que també s’actuarà reformant les llars i renovant equips d’il·luminació i climatització, a més d’empoderar energèticament les famílies perquè defensen el seu dret a tindre l’energia necessària per a viure una vida digna”.

Resultats del projecte i manifest europeu

A partir de l’experiència dels 7 pilots de WellBased, els resultats i dades es bolcaran a una plataforma compartida amb l’objecte de treballar-les, fer correlacions i extraure conclusions.

Una de les metes del projecte serà també la recomanació de polítiques públiques per a que les ciutats reduisquen la pobresa energètica i el seu impacte en la salut i benestar de les persones. “Aquest projecte ens permet mantenir una conversa oberta sobre pobresa energètica a nivell europeu; amb l’objectiu, a més, de signar un manifest conjunt en aquest sentit. Creiem imprescindible que la lluita contra la pobresa energètica siga una qüestió prioritària en les nostres polítiques públiques municipals per tal de generar entorns saludables i abordar les desigualtats en salut”, afegeix Galiana.