“Murals interactius Dones de Ciència”, de la UPV i Las Naves, triat millor projecte divulgatiu de l’any per la Red Española UCC+i
- La iniciativa, presentada per l’Àrea de Comunicació de la UPV, va obtindre aquest reconeixement en el marc del congrés ComCiRed, celebrat a Oviedo.
- Amb aquest projecte, la UPV i Las Naves rendeixen tribut a dones de referència en la història de la ciència i en la lluita per la igualtat de gènere des d’aquest àmbit.
El projecte “Murals interactius Dones de Ciència”, impulsat conjuntament per la Universitat Politècnica de València i el centre d’innovació Las Naves de l’Ajuntament de València, ha sigut triat millor projecte de l’any de divulgació científica per la Red Nacional d’Unitades de Cultura Científica i de la Innovació (UCC+i).
Aquest reconeixement el va obtindre en el marc del congrés “Comunicar Ciència en Xarxa” (ComCiRed), celebrat la setmana passada i organitzat conjuntament per la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) del Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades i la Universidad d’Oviedo, seu de la trobada.
ComCiRed 2019 va reunir 73 representants de 44 universitats, fundacions i centres d’investigació de tota Espanya. Durant dos dies, van tindre l’oportunitat de gaudir de diferents conferències, tallers i taules redones sobre comunicació i divulgació científica. A més, un total de 33 UCC+i van exposar el seu projecte més destacat. I de tots ells, el presentat per l’Àrea de Comunicació de la Universitat Politècnica de València -en la qual s’integra la seua UCC+i- va ser elegit entre els assistents per votació com el treball divulgatiu més destacat de l’any en tot el país.
La iniciativa “Murals interactius Dones de Ciència” de la UPV i Las Naves té un doble objectiu: d’una banda, visibilitzar i rendir tribut a investigadores de referència de la ciència nacional i internacional, conjugant en cada mural ciència, gènere, art i noves tecnologies; i per un altre, denunciar les conseqüències del patriarcat, tant en la construcció de vocacions científiques i investigadores, com en el desenvolupament de les carreres professionals de dones en aquestes àrees, les seues condicions laborals, l’accés a àmbits d’investigació i els sostres de cristall als quals encara hui es veuen sotmeses.
El projecte, cofinançat per la FECYT, inclou un total de huit murals; el primer d’ells, obra de l’artista visual Lula Goce, llueix des d’el mes de febrer passat en la façana de l’edifici de Rectorat de la Universitat Politècnica de València i rendeix tribut a la bioquímica espanyola Margarita Salas.
Al costat d’aquest mural, en les pròximes setmanes veuran la llum en diversos punts de la ciutat de València diferents murals dedicats, entre altres, a l’astrònoma, matemàtica i filòsofa Hypatia d’Alexandria; la matemàtica i científica espacial Katherine Johnson; o la primera dona que va volar a l’espai i doctora honoris causa per la UPV l’any 1991, Valentina Tereshkova.
La UPV i Las Naves rendiran tribut també en aquest projecte a la valenciana Anna Lluch, una de les oncòlogues més reconegudes en l’àmbit internacional i referent en la investigació sobre el càncer de mama; l’oceanògrafa catalana Josefina Castellví; la urbanista estatunidenca Jane Jacobs; o l’enginyera precursora de la comunicació sense fil Hedy Lamarr.
Murals vius
A més de la intervenció pictòrica, la principal novetat d’aquest projecte és que els murals cobren vida en els dispositius mòbils de tots els que s’acosten a contemplar-los. En cada mural, les persones que s’acosten a contemplar-lo poden descobrir, a través de l’app Dones de Ciència –desenvolupada pel grup UNIT Experimental de la UPV i que pot ser descarregada tant en AppStore com en Google Play–, diferents continguts, com per exemple un text introductori i biogràfic sobre cada investigadora elaborat per Llúcia Martínez, doctora en biologia i responsable del Servei de Seqüenciació Massiva de la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana (FISABIO).
L’aplicació inclou també una sèrie de preguntes sobre cada protagonista dels murals, així com continguts audiovisuals (en el cas de Margarita Salas, una entrevista realitzada recentment en els laboratoris del Centre de Biologia Molecular Sever Ochoa) i la localització de cada mural.