L’escassa xarxa de carril bici en la Ronda Sud, Nord i Pérez Galdós provoca que les dones l’utilitzen menys 

10 de novembre de 2021
CATEGORIA:
Mobilitat
COMPARTEIX:
TW - FB
  • En les zones amb una xarxa de carril bici més densa es redueix el biaix de gènere.
  • Les conclusions més rellevants de l’informe tenen a veure amb la inclusivitat de la xarxa de carril bici de la ciutat, la situació actual del sistema públic de bicicletes compartides (Valenbisi) i els efectes de la laboralización dels riders sobre els seus desplaçaments en la xarxa.

La Càtedra d’Economia Col·laborativa i Transformació Digital de la Universitat de València, impulsada pel centre d’innovació Las Naves, ha presentat hui un estudi sobre l’ús del carril bici i del servei públic de bicicletes de la ciutat de València en els anys 2020 i 2021. La presentació ha sigut en el marc d’una jornada sobre mobilitat sostenible i col·laborativa, que ha tingut lloc en Las Naves.

Carlos Galiana, regidor d’Innovació de l’Ajuntament de València, ha remarcat que “la mobilitat sostenible és un dels drets dels ciutadans i una de les maneres de viure i entendre la ciutat. Gaudir de la ciutat més enllà del desplaçament d’A a B. Significa poder gaudir d’un passeig, fer esport, asseure’s a la fresca, veure jugar als xiquets i xiquetes sense patir pel trànsit, d’anar per la bici sense haver de pensar quin camí és perillós i quin és segur. La mobilitat sostenible és clau per a aconseguir una ciutat neutra com estem perseguint amb la primera missió d’innovació”.

Andrés Boix, director de la Càtedra d’Economia Col·laborativa i Transformació Digital i Itziar Riera, investigadora de la càtedra, han presentat l’estudi sobre mobilitat sostenible i col·laborativa a la ciutat de València, la seua evolució en els anys 2020-2021 i els efectes apreciables de la pandèmia sobre la utilització del carril bici i de la xarxa pública col·laborativa de bicicletes d’ús compartit Valenbisi, realitzat després d’una recollida de dades a partir d’estudis observacionals que permeten dotar de rigor empíric a les dades recaptades. A partir d’aquestes dades, les conclusions més rellevants de l’informe tenen a veure amb la inclusivitat de la xarxa de carril bici de la ciutat, la situació actual del sistema públic de bicicletes compartides (Valenbisi) i els efectes de la laboralització dels riders sobre els seus desplaçaments en la xarxa.

L’estudi mostra com deficiències en algunes zones de la xarxa de carril bici, al costat d’altres factors, generen un menor ús de la xarxa en aqueixos punts. A més, la investigació revela que entre les persones que abandonen el seu ús en aquestes zones estan particularment representades les dones. És a dir, el biaix de gènere que ja s’aprecia en el conjunt de la xarxa, s’accentua en els punts del carril bici amb una xarxa pitjor. En vies com la Ronda Sud, la Ronda Nord, Pérez Galdós, Benicalap o l’avinguda del Port, entre d’altres.

D’aquest biaix de gènere, d’altra banda, l’estudi assenyala una nota positiva: en les noves generacions s’observa un ús més equitatiu de la xarxa. En tot cas, d’aquesta evidència s’extrauen, a més, conclusions i recomanacions molt clares, en la mesura en què les dades empíriques validen la importància d’una xarxa densa i ben emmallada per a no sols atraure a més ciclistes sinó, a més, atraure en major percentatge a persones usuàries de col·lectius on raons socials o de percepció del risc incideixen particularment.

D’altra banda, en l’estudi també es fa patent un biaix d’edat en el conjunt de la xarxa: el perfil de les persones que s’observen en ella és majoritàriament jove i les persones majors de 51 anys estan infrarepresentades. Aquestes dades mostren la necessitat d’implementar millores en la xarxa que atraguen a aquells perfils més sensibles a les condicions d’aquesta i, molt probablement, la importància de completar aquestes accions amb altres de sensibilització i formatives, així com amb la garantia d’espais per a la mobilitat per als vianants, més important en aqueixes generacions que la que fa ús del carril bici.

Així mateix, des de la Càtedra s’ha destacat la creixent importància del patinet com a mitjà de mobilitat de cada vegada més acceptació, i el notable èxit de la xarxa de carrils bici de la ciutat a l’hora d’atraure usuaris que els empren, en part gràcies a la reducció dels possibles conflictes associats al seu ús que suposa l’existència d’una xarxa densa i de qualitat. També es va posar en relleu el gradual descens dels abonaments de llarga duració de Valenbisi, així com la necessitat associada de millorar aquest servei per a revertir la tendència, donats els efectes globalment molt positius del servei, tant en termes de reducció dels preus com de millora de la prestació, a fi d’optimitzar els impactes positius d’una xarxa pública que ja compta amb un desplegament infraestructural de base a partir del qual tot guany d’usuaris multiplica els efectes positius.

Finalment, referent als riders l’estudi revela que s’han produït evidents millores en les condicions de desplaçament d’aquests a partir de l’aplicació de la denominada “Llei Rider”: la laboralització del personal s’ha traduït, de forma molt ràpida, en una major inversió en vehicles més eficients per al desenvolupament del treball i un increment de l’ús d’elements de protecció personal i del vehicle.

Participants de la jornada

La jornada s’ha iniciat amb la benvinguda de Marta Chillarón, directora de Las Naves. A continuació, han presentat la jornada Adrián Todolí, director de la Càtedra d’Economia Col·laborativa i Transformació Digital, i Giuseppe Grezzi, regidor de Mobilitat Sostenible de l’Ajuntament de València.

La primera intervenció ha sigut la de Charles Landry, autor del llibre “The Creative City: A Toolkit for Urban Innovators”. En ella ha parlat de la redefinició de la mobilitat urbana que s’està produint en les societats actuals. En segon lloc, per a parlar de les solucions col·laboratives i tecnològiques als desafiaments de mobilitat després de la pandèmia de COVID-19, han participat May López, directora de desenvolupament d’Empreses per la Mobilitat Sostenible, Antonieta Fernández i Pep Gómez, tots dos membres de Reby, empresa de patinets, bicicletes i motos elèctriques compartits.

Ramón Marrades, director de Placemaking Europe, ha incidit en els reptes de mobilitat sostenible de la ciutat de València, i Antonio Fortes, autor del llibre “Mobilitat urbana sostenible i acció administrativa”, ha exposat el marc jurídic d’actuació del qual disposen els nostres poders públics, amb exemples concrets referits a les normes autonòmiques valencianes, per a la millora de la mobilitat urbana sostenible i un millor repartiment de l’espai públic.

Missions València 2030

El centre d’innovació Las Naves i la Delegació d’Innovació i Coneixement de l’Ajuntament de València són els responsables de Missions València 2030, un model de governança de la innovació basat en missions que milloren la vida de les persones. Aquest model de governança conjumina a tot l’ecosistema d’innovació sense excloure a ningú, perquè les missions d’una ciutat, d’un país o de tota Europa s’aconsegueixen des de la diversitat i amb la suma de totes les parts, de tot el talent i de totes les fonts de coneixement.

Actualment s’acaba de llançar la primera missió, València Ciutat Neutra, amb l’objectiu de convertir a València en una ciutat climàticament neutra i formar part de les 100 ciutats que la Comissió Europea seleccionarà.

COMPARTEIX:
TW - FB