Finançament europeu per a fer les ciutats més intel·ligents

• Munic amb una “central elèctrica virtual” i Burgàs amb “fanals intel·ligents” han implantat aquests projectes innovadors d’eficiència energètica gràcies al finançament europeu.
• El 26 de gener de 2018, representants de 40 ciutats es van asseure a la taula en l’Agència Executiva d’Innovació i Xarxes (INEA) amb representants de la indústria i experts per a garantir que es genere una tornada de la inversió dels 263,84 milions d’euros invertits per la Comissió a través del programa Horitzó 2020: ciutats i comunitats intel·ligents.

El finançament oferit pel programa H2020 produeix estalvis en estimular solucions comunes per a reptes compartits, la qual cosa permet que les ciutats col·laboren en el disseny i fins i tot duguen a terme una contractació conjunta més enllà de les seues fronteres.

Quan les ciutats creen una certa escala a través de l’agregació de la demanda, tenen el poder de conformar i influir en el mercat.

40 ciutats que compren conjuntament 1.000 autobusos elèctrics tenen molt més poder a l’hora de dictar preus i normes que si cada ciutat comprara pel seu compte 25 unitats. Reduir 40 transaccions a una sola també implica reduir considerablement les hores de mà d’obra que es necessitarien d’una altra manera.

Bones pràctiques a Múnich i Burgàs

Les ciutats empren les economies d’escala per a dur a terme millores concretes en les vides dels residents. Munic està provant una «central elèctrica virtual» parell que els residents puguen emmagatzemar l’energia solar generada en els seus sostres i poden emprar una aplicació mòbil per a vendre-la a la xarxa en els becs de demanda. Aquesta tecnologia s’està posant en mans de ciutadans europeus en moltes ciutats del continent.

El finançament de la Comissió ajuda al fet que les ciutats compartisquen aquestes tecnologies per a aprendre unes d’unes altres i repetir les solucions fructíferes per tota Europa.

En Burgas, els «fanals intel·ligents» empren bombetes LED i un sistema reactiu per a esmorteir la lluminositat i reduir en més d’un 50% l’electricitat emprada per a il·luminar els carrers. Açò significa que es gasta menys energia, es contamina menys i es produeix un estalvi de diners que es pot emprar per a altres finalitats. Els sensors instal·lats en els fanals també aporten informació a la ciutat sobre els nivells de soroll i els patrons de congestió que poden proveir informació per a posteriors desenvolupaments urbanístics.

Aquesta és una altra idea que està corrent com la pólvora per tota Europa i la Comissió espera veure instal·lades 10 milions de fanals d’aquest tipus d’ací a 2025.

Entre altres mesures, el divendres també es va parlar de bicicletes i cotxes compartits, així com de l’aparcament intel·ligent, readaptació d’edificis, zones sense emissions, logística sostenible i vehicles elèctrics.

La grandària d’aquests projectes significa que les ciutats es tornen més atractives per als inversors globals, ja que la cooperació promet enormes tornades de la inversió i redueix enormement el risc.

H2020 Ciutats i Comunitats intel·ligents

A través d’H2020 Ciutats i Comunitats intel·ligents, els fons europeus garanteixen que les ciutats cooperen i col·laboren per a aplicar solucions de forma més eficaç, més ràpida i amb major extensió.

Per mitjà de 12 projectes, 86 ciutats col·laboren més enllà de les fronteres nacionals a un nivell sense precedents, amb 36 ciutats «far» que posen a nova tecnologies innovadores i 40 ciutats «seguidores» que participen de forma intensiva en activitats per a aprendre d’altres ciutats replicar les solucions que s’han aplicat. Alan Haigh, de INEA, va insistir que «la transferència de coneixement s’aconseguirà mitjançant la presentació de resultats concrets». Segons el Sr. Haigh, «Actualment hi ha una gran quantitat de dades a la nostra disposició» i el repte per davant consisteix en «com aconseguir que siga accessible i útil».

La reunió del divendres va donar l’oportunitat a aquestes 40 ciutats «seguidores» per a debatre sobre els obstacles amb els quals s’han trobat fins ara, perquè aprenguen unes d’unes altres i aconseguir una col·laboració més efectiva que porte a una major tornada de la inversió realitzada en els programes.

Crear ciutats intel·ligents genera riquesa i redueix els desaprofitaments en crear economies d’escala, en augmentar l’eficiència en les ciutats i en millorar la salut dels ciutadans. L’OMS calcula que els efectes sobre la salut de la contaminació atmosfèrica van costar a la UE més d’1 bilió d’euros només en 2010. Si les ciutats poden sumar esforços per a aplicar solucions intel·ligents, dur a terme contractacions conjuntes i reduir les despeses energètiques per a crear una Europa més verda, sens dubte els 500 milions d’euros aportats per la Comissió hauran sigut una bona inversió.

Aquests projectes ja estan fructificant i donant resultats positius, i a més la Comissió mostra tot el seu suport per a seguir cobrant impuls en tota la seua trajectòria. Jens Bartholmes, responsable de política en la Comissió Europea, va convidar al fet que les ciutats facen un pas avance i compartisquen els seus plans i necessitats en matèria de ciutats intel·ligents.

La Comissió va encarregar a l’equip de suport del mercat ambulant de la iniciativa de Ciutats Intel·ligents que ajudarà amb la recopilació de dades i, a partir d’aquesta visió general de les necessitats reals, ajustarà el suport donat a les ciutats europees.

This project has received funding from the European Union’s Horizon 2020 research and innovation programme under Grant Agreement No 774477.