logo-ajunt
WEB ACCESSIBLE

Katherine Johnson i Jane Jacobs, protagonistes dels “Murals interactius Dones de Ciència” de la UPV i Las Naves

31/05/2019
  • Ciutat Democràtica
  • Ciutat Inclusiva
  • Ciutat Innovadora
  • Estrategies de ciutat
  • El mural de Katherine Johnson està situat en el col·legi Juan Manuel Montoya, en el barri de Natzaret. És obra de l’artista colombiana Gleo.
  • El de Jane Jacobs, realitzat per l’argentina Hyuro, es troba en el barri del Carmen.
  • El projecte “Murals interactius Dones de Ciència” ha sigut considerat millor projecte de l’any de divulgació científica per la Xarxa Nacional d’Unitats de Cultura Científica i de la Innovació (UCC+i).

El projecte Murals interactius Dones de Ciència, impulsat conjuntament per la Universitat Politècnica de València i el centre d’innovació Las Naves de l’Ajuntament de València,  en col·laboració amb la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT) – Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, suma dues noves homenatjades. Es tracta de la matemàtica Katherine Johnson –la “calculadora humana” que va ajudar el Apollo 11 a arribar a la Lluna; i la urbanista Jane Jacobs, el llegat de la qual va propiciar una nova forma de pensar les ciutats amb perspectiva de gènere i participació ciutadana.

El mural de Katherine Johnson dóna la benvinguda ja a tot l’alumnat i professorat del CEIP Juan Manuel Montoya, situat en el barri valencià de Natzaret (carretera de la Punta al Mar, 75). Situat a la part alta de l’edifici principal del col·legi, el mural és obra de l’artista colombiana Nathalia Gallego, coneguda com Gleo.
En ell, homenatja a Johnson representant tot allò pel que ella va brillar, la seua forma d’observar i plasmar els números en l’espai i la naturalesa. “Vaig voler abstraure les formes del seu retrat per a poder representar aqueix llenguatge matemàtic que existeix en tots costats i que ella va dominar. El mural és un joc de superposició de formes, plans i colors; incloc paràboles, cons, esferes, cercles, quadrats, plans… la base i el principi de tot el que ens envolta i del coneixement de Katherine Johnson”, destaca Gleo.

El mural, de 7×10 metres, sobreïx ja en aquest barri valencià i en un col·legi, el Juan Manuel Montoya, especialment bolcat amb la visibilització de la dona en tots els camps i la integració social. “Per a mi aquest mural ha sigut un repte, més tenint en compte l’espai en el qual està, que és una escola de xiquets. I ha suposat també un reconeixement per a algú que va brillar encara més en una època marcada per la segregació”, afegeix Gleo.

Per a l’artista colombiana, aquest projecte és molt important “en mostrar una cara que molts no hem vist, de com les dones han sigut partícips en les ciències, en les arts i en altres camps, però no se’ls ha donat el protagonisme”. En la seua opinió, aquest tipus d’iniciatives permeten fer veure com el que importa és el coneixement i les idees, i no el gènere, condició o època, en aquest cas amb l’art mural com a mitjà d’expressió”, destaca Gleo.

De Natzaret al barri del Carme

El segon dels dos nous murals del projecte de la UPV, Las Naves i FECYT està en ple centre històric de València, en el barri del Carme; en concret, llueix al carrer Marqués de Car. És allí on l’artista Tamara Djurovic –coneguda com Hyuro- ha rendit el seu particular tribut a Jane Jacobs. 
En la seua obra, Hyuro plasma a través d’un llenguatge i estil únics la figura d’una dona que sosté a les seues mans una bola de cristall en l’interior del qual apunten diferents edificis i espais. Es tracta d’una al·legoria sobre l’ideal de ciutat promogut per la urbanista estatunidenca, en el qual el principal protagonista és el ciutadà.

Interactius i pròxims murals

Els dos murals es completaran amb diferents continguts interactius als quals es podrà accedir des de l’app Dones de Ciència, desenvolupada pel grup UNIT Experimental de la UPV i que pot ser descarregada tant en AppStore com en Google Play. Aquests continguts permetran conéixer un poc més sobre la figura de Johnson i Jacobs i la seua aportació en els seus respectius camps i en la lluita per la igualtat de gènere.

En les pròximes setmanes, veuran la llum en diversos punts de la ciutat de València altres quatre murals, que rendiran tribut a la valenciana Anna Lluch, una de les oncòlogues més reconegudes en l’àmbit internacional i referència en la investigació sobre el càncer de mama; l’oceanògrafa catalana Josefina Castellví; l’enginyera precursora de la comunicació sense fil, Hedy Lamarr; i la primera dona que va volar a l’espai i doctora honoris causa per la UPV l’any 1991, Valentina Tereshkova.

Sobre Katherine Johnson i Jane Jacobs

Nascuda en 1918, Katherine Johnson va ser la primera dona afroamericana a ingressar en la Universitat de Virgínia Occidental –la seua ciutat d’origen. En 1953, va començar a treballar per a la NACA (National Advisory Committee for Aeronautics), predecessora de la NASA (National Aeronautics and Space Administration), com a experta en matemàtiques i geometria. I ja entre 1961 i 1963, va ser l’encarregada de dur a terme els càlculs del Projecte Mercury. 
Va calcular la trajectòria parabòlica del vol espacial Freedom 7 d’Alan Shepard en 1961, primer vol espacial humà dels Estats Units i va ser la primera dona a publicar un informe d’investigació en el qual explicava les equacions que descriuen un vol espacial orbital en el qual s’especifica la posició d’aterratge de la nau espacial. I encara que en 1962 la NASA va començar a utilitzar computadores electròniques per a realitzar els càlculs, l’astronauta John Glenn va demanar que fóra ella qui verificara els comptes de la computadora que li portarien en vol orbital al voltant de la Terra en la nau Friendship 7. “Si ella diu que són bons, llavors estic llest per a partir” va dir Glenn. I ho van ser, i aquest vol va marcar un punt d’inflexió en la competència entre els Estats Units i la Unió Soviètica en l’Espai. En 1969 amb l’arribada del Apollo 11 a la Lluna, va ser ella qui es va ocupar de sincronitzar el mòdul lunar amb l’orbital per al retorn a la Terra.

L’any 2015, el president Barack Obama li va atorgar la Medalla de la Llibertat Presidencial, el més alt honor civil dels Estats Units. I a l’agost de l’any passat, va celebrar els seus 100 anys mentre els Estats Units celebrava el dia de la dona.

D’altra banda, Jane Jacobs va nàixer al maig de 1916 als EUA, en un xicotet poble de Pennsylvania, encara que posteriorment va marxar a Nova York. Allí es va casar amb un arquitecte, va formar la seua família en un senzill apartament de Greenwich Village, va començar a interessar-se per les qüestions urbanes i va consolidar la seua vocació pel periodisme. Mai va arribar a tindre cap títol universitari, però va acabar treballant primer per a la Office of War Information i després com a reportera per a Amerika, una publicació del Departament d’Estat dels EUA. Finalment acabaria sent editora de la revista Architectural Fòrum. Des dels seus articles va polemitzar durament amb les tendències urbanístiques dominants en la dècada dels 50, aquelles que propiciaven el creixement dels suburbis i el culte a l’automòbil particular i les autopistes, juntament amb la desvaloració dels centres urbans tradicionals, les demolicions sistemàtiques dels antics edificis i els seus barris en nom del progrés i la modernització, i la construcció d’enormes torres d’habitatges.

L’any 1961 va publicar el llibre “Mort i vida de les grans ciutats”, en el qual va postular que abans de canviar una ciutat o intervindre en ella cal conéixer-la a fons, i això implica entendre on està la seua vitalitat, com l’usa el veïnat, què aprecien d’ella, quines activitats realitzen als seus carrers, com juguen les xiquetes i xiquets i on… en definitiva, entendre les ciutats i aprendre a viure-les.

Al navegar per la web acceptes l'ús de cookies més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close