Damas en bicicleta afig una nova obra a l’exposició “Desplazamientos sediciosos” a Las Naves

• Amb aquesta acció el grup, al qual han assistit 170 persones, conclou el procés de mediació cultural.
• L’exposició és un projecte pilot de Las Naves que estudia el paper del públic i la presència de metodologies feministes en les institucions públiques. Pot visitar-se fins al 18 de gener de 2020.

Las Naves, en col·laboració amb l’Àrea de Mobilitat Sostenible i Espai Públic de l’Ajuntament de València, Agència Municipal de la Bicicleta i l’EMT, ha impulsat la creació de Damas en bicicleta. Es tracta d’un grup de mediació artística estable, vinculat a l’exposició “Desplazamientos sediciosos”, comissariades totes dues propostes per Alba Braza, de Culturama.

En Damas en bicicleta han participat un total de 170 persones i el grup pren el seu nom de l’obra escrita per F. J. Erskine, publicada en 1897, on es relata com l’ús popular de la bicicleta va suposar tota una revolució per a les dones en l’època victoriana. Partint d’aquesta idea, durant set dissabtes consecutius les persones que han format part de Damas en bicicleta s’han desplaçat en grup per la ciutat per a estudiar quines urgències del feminisme no estaven contemplades dins de l’exposició. A més, l’objectiu també ha sigut respondre a les dues qüestiones eix plantejades per la comissària: És possible assumir metodologies feministes en espais institucionals més enllà de mostrar obres que tracten el feminisme? Quin paper té el públic en l’actualitat?

Per a això, la programació oferida durant aquests dissabtes, des del 26 d’octubre al 28 de desembre, ha combinat converses als estudis de les artistes Isabel Oliver, Mery Sales, Natalia Coleto i Art al Quadrat, amb la creació d’espais cuidats per a persones menors i majors. Això ha evidenciat com la cultura queda usualment inaccessible a persones amb altres al seu càrrec, a més de fer un treball constant d’apoderament grupal per a moure’s amb bicicleta per la ciutat. Aquesta tasca ha comptat amb el suport de persones que formen part de col·lectius i associacions que ja treballen en aquesta línia, així com del personal de la mateixa Agència Valenciana de la Bicicleta.

Així, les persones que formen el nucli de Damas en bicicleta han respost a les qüestions plantejades i, com a primera resposta, han inclòs El rostro oculto, de l’artista Mery Sales, en l’exposició ocupant el mur blanc en el qual es va penjar la premissa de Damas en bicicleta.

Tal com explica Mery Sales, “el llenç forma part d’una instal·lació composta per trenta-tres peces centrades en diferents gestos del rostre de l’actriu María Falconetti, de la pel·lícula muda La Passion de Jeanne d’Arc (1928) de Carl Theodor Dreyer. Els trenta-tres retrats pertanyien a les escenes en les quals la protagonista va fent-se conscient de la seua situació, més enllà del límit, i ha de decidir entre sotmetre’s a la pressió dels jutges i negar-se a si mateixa o defensar la seua veritat, fins i tot sabent que per això serà condemnada a la foguera. El seu rostre expressa un sentiment múltiple ple de matisos i la seua incapacitat per a veure la seua salvació en aquest món abans de convertir-se en una màrtir.” Cadascun d’aquests 33 retrats va ser guardonat en el festival de cinema Premis Tirant 2003 del Club Diario Levante, de València.

Al costat de l’obra hi ha un breu text imprés que exposa la segona resposta de Damas en bicicleta: una proposta a Las Naves per a generar un espai que conjumine l’art, el feminisme, la participació i la mobilitat sostenible. Si la pregunta era qüestionar la capacitat del públic com un agent actiu, la resposta és ara qüestionar la porositat de la institució i la seua capacitat per a escoltar a un públic ja emancipat.

El mur ja finalitzat acompanya a les obres de María Carbonell, Mar Guerrero, Carolina Saquel, Virginia Bersabé, Alejandra de la Torre, Ainhoa Salas i Andrea Hauer, que conformen l’exposició “Desplazamientos sediciosos” que pot visitar-se a Las Naves fins al 18 de gener de 2020.