Ana Freire, la investigadora gallega que busca salvar vides a través dels algorismes, nova protagonista de Dones de Ciència

• El mural en homenatge a Freire es troba en el CEIP Tomás de Villarroya i és obra de l’artista mexicana Mª Antonieta Canfield
• Des de 2017, Freire lidera el projecte STOP, que utilitza Intel·ligència Artificial per a detectar en xarxes socials tendències suïcides o trastorns de la conducta alimentària

El projecte Dones de Ciència de la Universitat Politècnica de València i el centre d’innovació Las Naves de l’Ajuntament de València suma des de hui un nou mural. Situat en el CEIP Tomás de Villarroya, és obra de l’artista mexicana Mª Antonieta Canfield (@antonietacanfieldart) i rendeix tribut a Ana Freire, una enginyera i investigadora gallega que busca salvar vides a través dels algorismes

Doctora en Informàtica per la Universidade da Coruña, Ana Freire va ser inclosa per Business Insider en la llista dels 23 joves espanyols cridats a liderar la revolució tecnològica. Des de 2017 lidera el projecte STOP (Suïcide prevenTion in social Platforms), que utilitza Intel·ligència Artificial per a estudiar en xarxes socials problemes mentals com les tendències suïcides o els trastorns de la conducta alimentària.

“Aquest projecte ha permés extraure patrons (demogràfics, d’interessos…) comuns entre usuaris en risc, i poder llançar una campanya en Instagram i Facebook anunciant el telèfon de l’esperança a usuaris anònims que encaixaren dins d’aqueix perfil de risc, la major part entre 18 i 24 anys. La primera campanya va aconseguir augmentar en un 60% el nombre de trucades procedents de xarxes socials al telèfon de l’esperança. Aquest Nadal es llançarà de nou una altra campanya d’ajuda”, ha explicat Ana Freire durant la presentació del mural.

Per a Freire, qui a més dirigeix l’àrea acadèmica de tecnologia UPF Barcelona School of Management, protagonitzar el mural suposa “un gran honor, perquè aqueix dibuix podrà ser vist per moltes generacions d’estudiants que potser tenen curiositat per conéixer més el seu treball. “Això –afig- pot fer que algunes joves se senten inspirades a estudiar una carrera tècnica, incrementant el nombre de dones en l’àmbit tecnològic, una cosa molt necessària per al correcte disseny de la tecnologia”.

I és que Ana Freire és a més una gran divulgadora i impulsora de la ciència i la tecnologia entre les més joves. De fet, lidera diverses iniciatives l’objectiu de les quals, igual que Dones de ciència, és trencar la bretxa de gènere en carreres tècniques. Entre elles destaca el concurs internacional Wisibilízalas, on han participat més de 3700 joves d’Espanya i Llatinoamèrica. “Aquest projecte, a més de generar referents entre les xiquetes, fomenta l’alfabetització tecnològica, la creativitat i el treball en grup, compartint així objectius amb Dones de ciència”, ha destacat la investigadora gallega.

Marta Chillarón, directora de Las Naves, ha mostrat la seua alegria en poder “ homenatjar una investigadora com Ana Freire i fer-ho així, per extensió, al seu treball en el projecte STOP, que utilitza Intel·ligència Artificial per a estudiar en xarxes socials problemes mentals com les tendències suïcides o els trastorns de la conducta alimentària. Un problema més d’actualitat que mai, i que hem de cuidar. La salut mental hauria de ser una prioritat per a aconseguir aqueixa ciutat a la qual aspirem en la nostra estratègia d’innovació Missions València 2030. Una ciutat més saludable, sostenible, compartida i emprenedora.

Per part seua, el vicerector d’internacionalització i comunicació de la UPV, José Francisco Monserrat, ha destacat el treball desenvolupat per Ana Freire i el seu compromís per acostar la ciència i la tecnologia a tota la societat, especialment a les xiquetes i xiquets, i ha animat a tots a seguir l’exemple de la investigadora gallega.

Morats, blaus, xarxes neuronals, algorismes…

El mural de Mª Antonieta Canfield destaca per la seua varietat cromàtica, en la qual predominen els morats, com a símbol feminista, juntament amb altres tons més blavosos i roses que remeten a la llum que emet la pantalla de l’ordinador. A més, Canfield converteix el treball de Freire sobre les connexions neuronals i com educar als algorismes perquè prenguen decisions en un paisatge florit que sale precisament de la pantalla i que entronca directament amb la seua figura, envoltada també de referències directes a les xarxes socials i de siluetes humanes.

“Jo sóc feminista; recentment he participat en Europa en altres projectes com el Mem Fest, a Alacant, i el Segno de le Done, a Milà, que comparteixen objectius amb Dones de ciència i per a mi aquesta experiència, homenatjant a Ana Freire, ha sigut meravellosa. Em sembla increïble que es pose en valor així la investigació de les dones, que siguen dones artistes que ho realitzen i que siga en col·legis, amb la implicació de tots els xiquets i xiquetes de l’escola. Crec que és un projecte que hauria de continuar per a tota la vida a València”, destaca Mª Antonieta Canfield.

25 murals, 25 referents

Amb aquest són ja 25 els murals realitzats en el marc del projecte Dones de ciència, una iniciativa que està contribuint des de fa quasi tres anys a visibilitzar des de centres educatius de València a grans dones, referents totes elles en els seus camps d’investigació. Ho fa a través de la mirada de destacades figures –sempre femenines també- de l’art urbà nacional i internacional. El projecte continuarà creixent al llarg d’aquest curs, en el qual comptarà de nou amb el suport de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT) del Ministeri de Ciència i Innovació.

Sobre Mª Antonieta Canfield

María Antonieta Canfield (15 de setembre de 1985) és una artista mexicana que impressiona per la seua capacitat de realitzar obres monumentals a ràpel en les parets de la ciutat de Mèxic. És la primera dona en Llatí Amèrica a mesclar aquestes dues tècniques per a la creació d’una obra artística, en les quals plasma sempre el seu interés per reptar els rols de gènere en la societat mexicana. La seua obra té una profunda preocupació ecològica representant en la seua majoria animals en perill d’extinció i la naturalesa com a centre d’una problemàtica actual.

Missions València 2030

El centre d’innovació Las Naves i la Delegació d’Innovació i Coneixement de l’Ajuntament de València són els responsables de Missions València 2030, un model de governança de la innovació basat en missions que milloren la vida de les persones. Aquest model de governança conjumina a tot l’ecosistema d’innovació sense excloure a ningú, perquè les missions d’una ciutat, d’un país o de tota Europa s’aconsegueixen des de la diversitat i amb la suma de totes les parts, de tot el talent i de totes les fonts de coneixement.

Actualment s’acaba de llançar la primera missió, València Ciutat Neutra, amb l’objectiu de convertir a València en una ciutat climàticament neutra i formar part de les 100 ciutats que la Comissió Europea seleccionarà dins de la missió «ciutats intel·ligents i climàticament neutres».